Fisiologia
Per a protegir
aquest món nostre
i per a salvar
l’espècie humana
hauríem d’exigir
gran capacitat orgànica
als joves que es
volen consagrar a l’amor.
Els cossos dels
subjectes enamorats
es modifiquen en
cada invasió
de roses i les
passions els clivellen
profundament els
teixits i la raó.
Els amors encesos
predisposen
els cossos
pícnics a la bogeria cíclica
i els cossos
astènics, encara que siguin atlètics,
a la demència
precoç.
Cada batec de fogueres,
cada revolta de
setins
trasbalsa els
humors i els òrgans
i de res no
serveixen sèrums i vacunes.
El foc dels
cristalls altera el rostre
dels amants i el
cantelleig dels llavis
dibuixa la
màscara inconscient
d’una malaltia
sublim de final conegut.
L’amor els fa
patir i ells,
amb la mirada
assedegada,
provoquen un
patiment
despietat a les
dàlies i a l’aurora.
Francesc
Cornadó
***
Fisiología
Para proteger este mundo nuestro
y para salvar a la especie humana,
deberíamos exigir gran capacidad orgánica
a los jóvenes que se quieren consagrar al
amor.
Los cuerpos de los sujetos enamorados
se modifican en cada invasión
de rosas y las pasiones agrietan
profundamente los tejidos y la razón.
Los amores encendidos predisponen
los cuerpos pícnicos a la locura cíclica
y los cuerpos asténicos, aunque sean
atléticos,
a la demencia precoz.
Cada latido de hogueras,
cada revuelta de satenes
afecta los humores y los órganos
y de nada sirven sueros y vacunas.
El fuego de los cristales altera el
rostro
de los amantes y la angulación de los
labios
dibuja la máscara inconsciente
de una enfermedad sublime de final
conocido.
El amor los hace sufrir y ellos,
con la mirada sedienta,
provocan un sufrimiento
despiadado a las dalias y a la aurora.
Francesc
Cornadó
(Traducción del
autor)
***
